dijous, 12 de març del 2009

DECOREM CASETES DEL PAÍS DELS 5 SENTITS




MATERIAL: Donar una caseta de paper a cada nen.
Gomets.
Llapis per dibuixar el que vulguin.
Colors.

dimecres, 11 de març del 2009

CONTE: EL PAÍS DELS 5 SENTITS


TÈCNICA: PAPIROFLEXIA
ORIGAMI
EL PAÍS DELS 5 SENTITS

Vet aquí que una vegada hi havia un país, era el país dels 5 sentits.
En aquest país n’hi havia uns quants que només eren nassos amb potes i aquests es passaven tot el dia olorant-ho tot: les flors, el menjar, el fum... (aportacions dels nens).
Hi havia coses que feien bona olor i deien:
- Oh! Quina bona olor!
i d’altres que feien mala olor i deien:
- Oh! Quina pudor!

També n’hi havia uns quants que només eren ulls amb potes i aquests es passaven el dia mirant-ho tot: el color de les coses, els arbres, les flors, els animals... (aportacions dels nens).
Hi havia coses molt maques i deien:
- Oh! Què maques!
i d’altres molt lletges i deien:
- Oh! Què lletges!

També n’hi havia uns quants que només eren orelles amb potes i aquests es passaven el dia escoltant-ho tot: el soroll del vent, el silenci, el cant dels ocells... (aportacions dels nens).
Hi havia coses que sonaven bé i deien:
- Oh! Què bé!
i d’altres que sonaven molt fort i deien:
- Oh! Quant soroll!

També n’hi havia uns quants que només eren boques amb potes i aquests es passaven el dia tastant-ho tot: la xocolata, els pastissos... (aportacions dels nens).
Hi havia coses que estaven molt bones i deien:
- Oh! Què bones!
i d’altres que estaven dolentes i deien:
- Oh! Què dolentes!

També n’hi havia uns quants que eren mans amb potes i aquests es passaven el dia tocant-ho tot: el piano, la trompeta... (aportacions dels nens).
Hi havia coses molt dures i deien:
- Oh! Què dures!
i d’altres molt suaus i deien:
- Oh! Què suau!

Però estaven avorrits de fer sempre el mateix i deien:
- Estem avorrits.
i van decidir ajuntar-se els uns amb els altres.
I és així com vam sortir nosaltres, les persones.

dissabte, 7 de març del 2009

PER MIRAR I REFLEXIONAR



Acudit publicat a la revista IN-FÀN-CI-A 166
www.revistainfancia.org

Idea d´infant en les invariants pedàgogiques de Celèstin Freinet:
L´infant és de la mateixa naturalesa que l´adult.
Ser més gran no significa estar per damunt dels altres.
El comportament de l´infant depèn del seu estat fisiològic i constitucional.
A ningú no li agrada que el manin autoritariament.
A ningú no li agrada posar-se en fila.
A ningú no li agrada veure´s obligat a fer una feina. El constrenyiment és paralitzador.
A tothom li agrada triar la pròpia feina.
A ningú no li agrada navegar en el buit, actuar com un robot.
Tot individu vol tenir éxit.
No és tan natural el joc, en l´infant, sinó el treball.
A ningú no li agrada el control ni la sanció.
Educar en la dignitat.
L ´esperança optimista en la vida.

dimecres, 4 de març del 2009

LA VELLA QUARESMA






JOAN AMADES: COSTUMARI CATALÀ. LA QUARESMA.
En temps dels nostres avis les gents humils feien un gran consum d´arengades, la corranda se´n fa ressó:
Set semanes de Quaresma
només hem pogut menjar
arengades rovellades
mongetes i bacallà.

APROFITEM ELS ESPAIS...