ORIGEN
Des de l´any 879 va iniciar-se el poblament del comtat d´Osona pel compte Guifre el Pilós, la repoblació de l´alta comarca del Lluçanès fou feta prenent com a base el terme del castell de Lluçà. Es feu la distribució de les terres entre els pobladors vinguts de la Cerdanya i el Rosselló. Dintre el terme de cada vila s´aixecaren les cases dels seus habitants i aviat s´organitzar el servei religiós entorn dels nuclis de les viles més importants amb la construcció de capelles de tipus rural. Una d´elles fou la que
s´aixeca en honor de Santa Maria, al peu mateix del castell de Lluçà, consagrada l´any 905, a la que seguiren altres capelles com la de Santa Eulàlia de Puigoriol, Sant Cristòfol de Borrasses, Sant Climent de la Riba i Sant Pere de Torruella, per incloure les que després quedarien vinculades a la de Santa Maria de Lluçà.
A les darreries del segle XI, essent bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, transformà l´esglèsia del seu feude familiar en un petit monestir, on passaren a fer la vida en comú, segons la regla de Sant Agustí, un reduït nombre de clergues que pel fet de seguir la vida canónica s´anomenaren canonges, regits per un prior. Aquests monestir adquirí aviat una importància decisiva a l´alt Lluçanès no solament pel patrimoni que de mica en mica reuní amb les donacions rebudes dels fidels, sinó també per la tutela de béns i terres que aquests posaren sota la seva protecció i amb les mateixes aportacions dels clergues que entraren a formar part de la comunitat.
El monestir de Lluçà fou extingit l´any 1582, data des de la que passà a ser una simple parròquia del bisbat de Vic que continuà amb el servei de les seves anteriors sufragànies, sense que s´immutés res fins al segle passat quan se n´emancipà Santa Eulàlia de Puigoriol, passant a formar un parròquia independent, a la qual va restar adscrita com una sufragània
l´esglèsia de Sant Cristòfol de Borrassés.
LES PINTURES ROMÀNIQUES DEL MONESTIR
Símbols i significats:
Des del punt de vista pictòric la figura més coneguda és la del Pantocrator on Crist és representat com a Déu i Senyor de tot. És la forma d´expressar la creença cristiana, tant a Orient com a Occident, que ell és el principi i fi de tot. La posició majestàtica, seient en un tro reial, beneint amb la mà dreta i amb el llibre a la mà esquerra, però el Pantocrator que hi ha en el monastir sosté la bola del món a la mà esquerra, cal tenir en compte que la representació de la terra en aquella época era plana i no en forma d´esfera.
En els angles del fresc hi ha quatre figures que reben el nom de tetramorfe i que corresponen a l´aguila, l´àngel, el toro i el lleó. Simbolitzen als quatre evangelistes canònics: sant Joan, sant Mateu, sant Lluc i sant Marc respectivament.
L´evangeli de sant Joan, s´enceta dirigint la mirada cap a l´essència mateixa de la divinitat com l´àguila, el rei dels ocells, capaç de mirar de fit a fit el sol, l´astre rei.
Sant Mateu, comença amb la descendència reial de Crist fill de David, el rei, dictada per l´àngel.
Sant Lluc inicia la narració amb l´ofrena del sacrifici del sacerdot. D´aquí el toro, d´entre tots els animals mascles i sense tara sacrificats a Déu pel poble elegit, el toro n´era el rei.
Sant Marc, amb el lleó simbolitza el que crida en el desert i en la tradició bíblica, el desert és el lloc on viuen els animals feréstecs, dels quals el lleó n´és el rei. Crist hi va passar quaranta dies i Ell és el Rei!
SANT JORDI
L´any 1315 a Lluçà podem veure una pintura excepcional i única al nostre país de Sant Jordi.
Jordi ve del grec Georgious. Es format de geos, terra i ergon, treball; així Georgious significa el que treballa la terra.
Es creu que Sant Jordi va nèixer als voltants de l´any 280 a la ciutat de Lydda, equidistant entre Jerusalem i l´actual Tel-Aviv. Els seus pares pertanyien a les families dels primers cristians naturals de Palestina.
Va rebre una formació militar i va servir a l´exèrcit romà, fins que Galeri Cèsar, adjunt de Dioclecià a l´Orient va acusar als cristians d´haver intentat cremar el palau de l´Emperador. Jordi, que havia arribat al grau de capità, va fer front a les moltes acusacions que es feien contra els cristians i sabent que Dioclecià es trobava junt amb la seva esposa, es va presentar a palau i va parlar en defensa dels cristians. Sorprès l´ emperador, per la valentia
d´aquell jove li va oferir, molts més honors dels que ja tenia si renunciava a la seva fe de cristià, però tot va ser en va.
Aleshores Dioclecià va manar que torturessin a l´oficial cristià i es diu que davant els esdeveniments miraculosos que es van succeir fins i tot la pròpia muller de l ´ Emperador es va convertir al cristianisme.
Finalment va morir decapitat junt amb tres dels seus patges anomenats, Apoli, Isaac i Crotal, que en les esglèsies orientals celebren cada 21 d´abril la seva memòria. Els fets van succeir l´any 303.
L´any 313 per l´Edicte de Milà, l´Emperador Constantí otorgava plena llibertat de culte als cristians a tot l´Imperi Romà. També els restituí les esglèsies i altres immobles de què havien estat desposseits.
El cos del gran màrtir, així se l´anomena a l´Orient, va tornar a la ciutat natal de Lydda per ser enterrat, i es construeix a Constantinoble la primera Basílica dedicada a Sant Jordi, al mateix temps que diferents monestirs grecs, de la Capadòcia i fins i tot de Geòrgia, l´ escolleix com a patró.
Al segle VIII, el Papa Lleó II, li dedicà la primera esglèsia i ja al segle VIIIè es portat el cap de Sant Jordi a Roma des d´on es va difondre la seva veneració per a tot l´Occident cristià. A Catalunya es nomenat patró per les Corts de Catalunya i Aragó, reunides a Barcelona l´any 1456 i el Papa Alexandre VII ho confirma poc temps desprès.
FRONTAL DE L´ALTAR
A l´estiu de 1906 Pau Picasso va estar a Gósol, només tenia 25 anys, peró ja era un artista respectat. Va ser aquí on va escriure l´anomenat Carnet Català, una mena de bloc d´anotacions, esbossos per a futures pintures, retrats de camperols i escenes de la vida rural al peu del Cadí.
Del frontal de l´altar de l´esglèsia del monestir destaca l´escena de la Visitació d´on és possible que Picasso anotés com el pintor soluciona el tema de la mirada de les dues dones, aquí els quatre ulls queden representats en tres ( inici del cubisme picassià ?)
