dijous, 16 de desembre del 2010

LA SAGRADA FAMÍLIA 15-12-2010








Financiada con donaciones privadas y con los ingresos del turismo, la Sagrada Familia avanza hacia su teminación y se baraja como como probable fecha de finalización el año 2026.

El examen de la planta y del diseño del templo revela una maravilla de ingenieria imaginativa sin precedentes. La originalidad consiste en volver al origen lo que significa que el origen de todas las cosas es la naturaleza creada por Dios. Gaudí forjo un estilo propio síntesis de neogótico, modernismo y elementos orientales. Para él, forma y función eran indisociables: la belleza estética sólo se alcanza mediante la eficiencia de la estructura, regente del mundo natural.

En 1883 Gaudí heredo la Sagrada Família de un arquitecto anterior, que habia ideado una planta neogótica tradicional. Gaudí imaginó una narración visual en vertical de la vida de Jesucristo. Falleció en 1926, pero dedicó los 12 últimos años de su vida a plasmar su proyecto en maquetas geométricas tridimensionales y no en planos convencionales. Aunque muchas fueron destruidas durante la Guerra Civil, esas maquetas han sido la clave para los sucesores del arquitecto. Las maquetas son el método gaudiniano de asumir el reto arquitectónico: tomar una idea compleja, holística y explicarla de modo que otros puedan entenderla y continuarla.

Adrian Bejan, profesor de ingenieria mecánica de la Universidad de Duke, califica a Gaudí de visionario y lo define como un equilibrista sobre la cuerda que une el arte y la ciencia. Entendió que la naturaleza se construye con leyes matemáticas. Lo más reisistente es lo más eficiente y ligero, y por ende, lo más bello. La lección que Gaudí legó al futuro consiste en buscar la inspiración en la naturaleza.

Torres-símbolo: Cada torre representa a una de las figuras más importantes del cristianismo: Jesús, María, los cuatro evangelistas y los doce apóstoles.

Fachadas: Representan un acontecimiento de la vida de Cristo. La del Nacimiento simboliza su llegada al mundo, la de la Pasión su muerte y resurrección, la de la Gloria, la salvación de la humanidad.

En las gárgolas Gaudí representa especies autóctonas como el lagarto.

Un bosque interior: La planta interior es la tradicional de cruz latina, pero Gaudí proyecto un verdadero bosque de columnas, estas se elevan como los troncos de un árbol cuyas ramas sostienen la cubierta. La luz es captada y distribuida a través de los óculos de la doble cubierta.

Gaudí diseño unos mosaicos con las iniciales de Jesús, María y José para marcar el crucero y ábside de la iglesia.

El templo tiene una superfície interior de 4.500 metros cuadrados y un aforo de 8.000 personas.


ESTRUCTURAS:
Gaudí utilizó superfícies helicoidales y planos curvos como base orgánica de sus edificios. Sus columnas, arcos y escaleras nacen invariablemente de este concepto de diseño natural.

Columnas – En su búsqueda de la columna perfecta. Gaudí estudió el crecimiento en espiral de muchas plantas, un patrón que expone las hojas al sol y aporta resistencia estructural.

Las columnas siguen el patrón natural de distribución del peso propio de los árboles. Gaudí se apartó de la tradición gótica al trasladar la carga lateral de la Sagrada Familia hacia las columnas de la nave: una hazaña de la ingenieria que ofrece una capacidad de sustentación de los sistemas de columnas única.
Las columnas arborescentes principales del templo presentan cuatro tamaños y formas distintas, pero todas ellas acaban en un circulo generado por la traslación de dos poligonos de giro opuesto desde la base (por eso se llaman columnas de doble giro) El diámetro y el número de lados dependen de la carga que tiene que soportar la columna.

Diseñados para contener luces artificiales, los capiteles en forma de nudo de Gaudí se inspiran en los nudos que aparecen en el tronco del árbol.

Los paraboloides hiperbólicos abundan en la naturaleza, por ejemplo, la unión de las raíces y los troncos de los árboles o la membrana que conecta los dedos pulgar e indice en los humanos.

Los arcos siguen a la gravedad – Todas las obras de Gaudí incluyen arcos catenarios (los que describen una curva como la que crea la gravedad al suspender una cuerda sujeta por ambos extremos). Para calcular la capacidad de carga de los arcos, Gaudí colgaba sacos de plomo. Las ingeniosas maquetas en las que Gaudí plasmó los arcos se fotografiaron y utilizarón a modo de planos de construcción.

Doble cubierta: La característica de la cubierta del templo es única: unos hiperboloides reflejan y filtran la luz natural.

Escaleras de caracol: Presentes en plantas, animales y sistemas planetarios, las espirales son una forma y un motivo recurrente en la obra de Gaudí. La concha de caracol y los giros que describen las semillas de arce al caer son algunas de las espirales presentes en la naturaleza estudiadas por Gaudí.
Tejados folioformes: Inspirado en la estructura de una hoja y aplicado al diseño de una cubierta, un plano curvo llamado conoide soporta mucho peso y a la vez canaliza las aguas pluviales.










ORNAMENTOS:
Para Gaudí, el sentido de la belleza estética estaba directamente relacionado con la utilidad práctica. Si en el mundo natural existe la practicidad perfecta, decia, también debe existir la decoración sublime.

Puertas de panal: Los motivos de los panales de miel y de hojas de palma estan presentes en puertas, muros y pavimentos de muchas de las primeras obras de Gaudí.

Zarcillos de vid: Gaudí solia incorporar motivos naturales con forma de espiral. Formas inspiradas en los zarcillos adornan los muros laterales de la fachada del Nacimiento.



Ventanales de formas orgánicas: Siguiendo los patrones de objetos naturales, como los de las diatomeas marinas. Gaudí diseño diversos tipos de ventanales para aumentar la entrada de la luz natural.

Pináculos detallados: Para diseñar los ápices que rematan las torres de la Sagrada Familia, estudió cristales, espigas de cereales y otras plantas.

Gaudí analizo la geometria de la cristalización de minerales tales como la pirita y la incorporó en muchas de sus obras.

La lavanda, el trigo y otras gramineas se cuentan entre las plantas que Gaudí estudió para diseñar sus pináculos.





 

 




dissabte, 4 de desembre del 2010

MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ (1160)

ORIGEN
Des de l´any 879 va iniciar-se el poblament del comtat d´Osona pel compte Guifre el Pilós, la repoblació de l´alta comarca del Lluçanès fou feta prenent com a base el terme del castell de Lluçà. Es feu la distribució de les terres entre els pobladors vinguts de la Cerdanya i el Rosselló. Dintre el terme de cada vila s´aixecaren les cases dels seus habitants i aviat s´organitzar el servei religiós entorn dels nuclis de les viles més importants amb la construcció de capelles de tipus rural. Una d´elles fou la que
s´aixeca en honor de Santa Maria, al peu mateix del castell de Lluçà, consagrada l´any 905, a la que seguiren altres capelles com la de Santa Eulàlia de Puigoriol, Sant Cristòfol de Borrasses, Sant Climent de la Riba i Sant Pere de Torruella, per incloure les que després quedarien vinculades a la de Santa Maria de Lluçà.
A les darreries del segle XI, essent bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, transformà l´esglèsia del seu feude familiar en un petit monestir, on passaren a fer la vida en comú, segons la regla de Sant Agustí, un reduït nombre de clergues que pel fet de seguir la vida canónica s´anomenaren canonges, regits per un prior. Aquests monestir adquirí aviat una importància decisiva a l´alt Lluçanès no solament pel patrimoni que de mica en mica reuní amb les donacions rebudes dels fidels, sinó també per la tutela de béns i terres que aquests posaren sota la seva protecció i amb les mateixes aportacions dels clergues que entraren a formar part de la comunitat.
El monestir de Lluçà fou extingit l´any 1582, data des de la que passà a ser una simple parròquia del bisbat de Vic que continuà amb el servei de les seves anteriors sufragànies, sense que s´immutés res fins al segle passat quan se n´emancipà Santa Eulàlia de Puigoriol, passant a formar un parròquia independent, a la qual va restar adscrita com una sufragània
l´esglèsia de Sant Cristòfol de Borrassés.

LES PINTURES ROMÀNIQUES DEL MONESTIR


Símbols i significats:
Des del punt de vista pictòric la figura més coneguda és la del Pantocrator on Crist és representat com a Déu i Senyor de tot. És la forma d´expressar la creença cristiana, tant a Orient com a Occident, que ell és el principi i fi de tot. La posició majestàtica, seient en un tro reial, beneint amb la mà dreta i amb el llibre a la mà esquerra, però el Pantocrator que hi ha en el monastir sosté la bola del món a la mà esquerra, cal tenir en compte que la representació de la terra en aquella época era plana i no en forma d´esfera.
En els angles del fresc hi ha quatre figures que reben el nom de tetramorfe i que corresponen a l´aguila, l´àngel, el toro i el lleó. Simbolitzen als quatre evangelistes canònics: sant Joan, sant Mateu, sant Lluc i sant Marc respectivament.
L´evangeli de sant Joan, s´enceta dirigint la mirada cap a l´essència mateixa de la divinitat com l´àguila, el rei dels ocells, capaç de mirar de fit a fit el sol, l´astre rei.
Sant Mateu, comença amb la descendència reial de Crist fill de David, el rei, dictada per l´àngel.
Sant Lluc inicia la narració amb l´ofrena del sacrifici del sacerdot. D´aquí el toro, d´entre tots els animals mascles i sense tara sacrificats a Déu pel poble elegit, el toro n´era el rei.
Sant Marc, amb el lleó simbolitza el que crida en el desert i en la tradició bíblica, el desert és el lloc on viuen els animals feréstecs, dels quals el lleó n´és el rei. Crist hi va passar quaranta dies i Ell és el Rei!


SANT JORDI


L´any 1315 a Lluçà podem veure una pintura excepcional i única al nostre país de Sant Jordi.
Jordi ve del grec Georgious. Es format de geos, terra i ergon, treball; així Georgious significa el que treballa la terra.
Es creu que Sant Jordi va nèixer als voltants de l´any 280 a la ciutat de Lydda, equidistant entre Jerusalem i l´actual Tel-Aviv. Els seus pares pertanyien a les families dels primers cristians naturals de Palestina.
Va rebre una formació militar i va servir a l´exèrcit romà, fins que Galeri Cèsar, adjunt de Dioclecià a l´Orient va acusar als cristians d´haver intentat cremar el palau de l´Emperador. Jordi, que havia arribat al grau de capità, va fer front a les moltes acusacions que es feien contra els cristians i sabent que Dioclecià es trobava junt amb la seva esposa, es va presentar a palau i va parlar en defensa dels cristians. Sorprès l´ emperador, per la valentia
d´aquell jove li va oferir, molts més honors dels que ja tenia si renunciava a la seva fe de cristià, però tot va ser en va.
Aleshores Dioclecià va manar que torturessin a l´oficial cristià i es diu que davant els esdeveniments miraculosos que es van succeir fins i tot la pròpia muller de l ´ Emperador es va convertir al cristianisme.
Finalment va morir decapitat junt amb tres dels seus patges anomenats, Apoli, Isaac i Crotal, que en les esglèsies orientals celebren cada 21 d´abril la seva memòria. Els fets van succeir l´any 303.
L´any 313 per l´Edicte de Milà, l´Emperador Constantí otorgava plena llibertat de culte als cristians a tot l´Imperi Romà. També els restituí les esglèsies i altres immobles de què havien estat desposseits.
El cos del gran màrtir, així se l´anomena a l´Orient, va tornar a la ciutat natal de Lydda per ser enterrat, i es construeix a Constantinoble la primera Basílica dedicada a Sant Jordi, al mateix temps que diferents monestirs grecs, de la Capadòcia i fins i tot de Geòrgia, l´ escolleix com a patró.
Al segle VIII, el Papa Lleó II, li dedicà la primera esglèsia i ja al segle VIIIè es portat el cap de Sant Jordi a Roma des d´on es va difondre la seva veneració per a tot l´Occident cristià. A Catalunya es nomenat patró per les Corts de Catalunya i Aragó, reunides a Barcelona l´any 1456 i el Papa Alexandre VII ho confirma poc temps desprès.

FRONTAL DE L´ALTAR






A l´estiu de 1906 Pau Picasso va estar a Gósol, només tenia 25 anys, peró ja era un artista respectat. Va ser aquí on va escriure l´anomenat Carnet Català, una mena de bloc d´anotacions, esbossos per a futures pintures, retrats de camperols i escenes de la vida rural al peu del Cadí.

Del frontal de l´altar de l´esglèsia del monestir destaca l´escena de la Visitació d´on és possible que Picasso anotés com el pintor soluciona el tema de la mirada de les dues dones, aquí els quatre ulls queden representats en tres ( inici del cubisme picassià ?)

dilluns, 1 de novembre del 2010

Una visió artística del Museu Olímpic de l´Esport

Les cerimònies olímpiques es preparen per impressionar i sorpendre, l´enginy, color, música, màgia, ball...ho fan possible, es tracta d´un espectacle total.
Vestits utilitzats a les cerimònies dels Jocs Olímpics de Pequín 2008.
Fragment de l´Oda als Jocs Olímpics  de Pequín creada pel pintor Llu Yuji i la seva filla Liu Haome amb motiu dels Jocs.
A Barcelona s´utilitzaren en la cerimònia inicial més de 5.000 peces de vestir i 21.000 metres quadrats de roba per disfressar als figurants.

Diferents mostres de la indumentària  que es va lluir a la Cerimònia inaugural de les Olimpiades de Barcelona.



Pintura: Arts marcials de Jordi Alumà.




dimecres, 20 d’octubre del 2010

Reunió de pares inici de curs- Pàrvuls 5 anys.

Desenvolupament psicològic.

Amb 5 anys els infants d´aquesta edat ja han aconseguit una important coordinació i agilitat en els moviments corporals i un desenvolupament prou madur que els permetran assolir més autonomia en els seus jocs i activitats quotidianes.
També perfeccionaràn aquells moviments que requereixen una certa precisió.
D´aquesta manera podran utilitzar amb seguretat estris com ara tisores o llapis i els seus traços donen mostra de seguretat i els seus dibuixos tenen abundància de detalls.
Manifesten una maduració intel.lectual que li permetra ressoldre problemes senzills i entendre nocions geomètriques i espaials. Gràcies a aixó aconseguirà fer activitats domèstiques com ara ordenar les seves joguines o acostumar-se a acabar les tasques que comença.
El sentit del temps i de la durada ja està bastant desenvolupat fet que permet al nen o la nena seguir la trama dels contes, entendre´n l´argument, repetir una llarga successió de fets.
Els nens i nenes d´aquesta edat consoliden el domini del llenguatge. De mica en mica començaran a preguntar i respondre d´una forma precisa i ajustada a les circunstàncies. En general durant el cinquè any d´edat, els infants respecten les regles del llenguatge i s´expressen amb frases correctes i perfectament acabades.

Es important que s´acostumin a seguir horaris, pautes i rutines de manera constant per interioritzar-los.
Cal anar treballant els hàbits tant a casa com a l´escola i aquests són:
-Hàbits d´higiene.
-Hàbits d´alimentació saludable. Afavorir el consum de fruites.
-Hàbits de convivència: respectar el materia, respectar als altres.
-Hàbits de treball: ordre, saber escoltar, valorar l´esforç, ser polits.

Els nens i les nenes encara poden presentar algunes limitacions pròpies del pensament preoperatori:
- Només interpreten les coses des del seu propi punt de vista.
- Només aconsegueixen centrar l´atenció en un aspecte concret d´una situació i s´obliden de la resta.
- No entenen la reversibilitat de certes situacions. (ampolla i got- no entenen que es manté la quantitat d´aigua encara que canviï el continent)

- A l’etapa d’educació infantil els nens i nenes hauran d’anar desenvolupant les capacitats al voltant dels eixos següents:
a) Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada més autònoma.
b) Aprendre a pensar i comunicar.
c)Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa, i participar, en activitats socials i culturals.
d)Aprendre a conviure i a habitar el món, avançant en la resolució pacífica de conflictes.

Les àrees curriculars
La descoberta d’un mateix i dels altres.
Comprèn la psicomotricitat, la psicomotricitat fina i el treball de les emocions i l´autoestima.

La descoberta de l’entorn natural i social
L´escola, la tardor, els animals maritims, Nadal, els mitjans de comunicació, els metges, els aliments i les botigues, els cinc sentits, el Sistema solar, el paisatge rural i urbà.

Projecte: Les papallones.
Passos per dur a terme un projecte
1. Tria del projecte. Aquesta tria es realitza entre la totalitat de les propostes que han sorgit del grup classe.
2-QUÈ SABEM? Expressió verbal, escrita o gràfica dels coneixements previs que té cadascun dels alumnes
3-QUÈ VOLEM SABER SOBRE...? Elaboració d’una llista que inclogui les preguntes i les qüestions que ens fem sobre el tema escollit.
4 -Elaboració d´ un mural per penjar el racó del projecte.
5. Concreció dels mitjans, de les activitats, etc., que consideren necessari consultar i/o realitzar per tal d’obtenir respostes a les preguntes i qüestions que estan recollides a la llista sobre el que volem saber.
6- QUE HEM APRÉS?

Intercomunicació i llenguatges
Inclou totes aquelles formes de representació de la realitat que els infants puguin utilizar com a mitjans de comunicació, expressió, representació, interpretació i modificació de la realitat.
LLENGUATGE MATEMÀTIC
NOMBRES
0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
OPERACIONS
- Addició
- Substracció
- Problemes de càlcul mental
GEOMETRIA
-Cub / esfera
-Quadrat / cercle
- Rectangle / triangle
-Tangram.
CONCEPTES
-Llarg / curt
-Ample / estret
-Gran / petit
-Ple / buit
-Gruixut / prim
- Alt / baix

LLENGUATGE VERBAL
Lectoescriptura
Ens trobem que els infants passen per quatre nivells dins el procés de desenvolupament de l’escriptura : L’escriptura presil·làbica, l’escriptura sil·làbica, l’escriptura sil·labicoalfabètica i l’escriptura alfabètica.
Aquest procés és llarg i no ha d’acabar necessàriament als 6 anys.
Per començar a treballar les diferents habilitats que formen part del procés d’aprenentatge de la lectoescriptura, comencem amb activitats de compondre, escriure i llegir el nom propi o els noms dels companys i les companyes de la classe o d’alguns familiars.
Al mateix temps es treballaran els sons i la tipologia de textos: llistes, notes, cartes, receptes, anuncis...AA

Els contes
A través del conte, l’infant incorpora valors, coneix i utilitza el llenguatge i desenvolupa la imaginació.
El conte potencia hàbits d’atenció bàsics a l’escola: escoltar - preguntar – respondre, tot això dins d’un clima de silenci i on es respecten els torns de paraula.
Escoltar contes els ajuda a mantenir l’atenció durant un període més llarg de temps.
Els contes ajuden a desenvolupar les següents capacitats:
Estructuració temporal
Enriqueix el vocabulari i l’expressió.
Crear hàbits lectors
En cada unitat didàctica hi ha un conte que desprès de treballar-lo a classe els nens i nenes poden portar-lo a casa per llegir i explicar.

LLENGUATGE PLÀSTIC
La importància del dibuix
Per als infants dibuixar és una forma més d’expressar-se, i la seva intenció és la de comunicar tot i que no sigui de manera conscient.
Es poden dibuixar objectes de l’entorn; dibuixar la figura humana; dibuixar escenes de contes; dibuixar una situació o vivència; dibuixar el que s’imaginen, etc.
Als 4 i 5 anys.
• Etapa Preesquemàtica (3-7 anys): els gargots evolucionen cap a formes recognoscibles i el primer símbol que es traça és la figura humana. Es pot estudiar en aquesta etapa l’evolució dels elements següents:

La figura humana:
— Cap als cinc anys es comença a donar moviment a la figura humana i es trenca la simetria inicial. Els dibuixos es van fent més complets o complexos per la necessitat que té l’infant de narrar coses a través del dibuix.
La distribució espacial:
El dibuix es comença a recolzar en una línia horitzontal situada a la part baixa del full.
L’ús del color: Progressivament, els infants aniran relacionant les figures i els colors en funció de la realitat sense l´ ajuda de l’adult.

LLENGUATGE MUSICAL
CANÇONS i DANCES (es treballen a psicomotricitat)
Donar el CD a cada familia.

ALTRES ACTIVITATS:
Racons de joc simbólic.
Cuineta i nines
Construccions
Cotxes
Animals del zoo.
Un cop per setmana els nens es distribueixen per taules en cada un dels racons de joc simbólic.
A l´aula també hi ha la possibilitat de realitzar altres activitats un cop finalitzades les activitats comunes: Puzzles, Modelatge, Jocs de taula, Biblioteca...

Tallers
El temps destinat als tallers serà d´ una sessió setmanal d’una hora i mitja . Es duran a terme els dijous.
A l’hora de plantejar els tallers proposem diferents activitats.
Taller de cuina
Taller de contes
Taller de pintura
Taller de jocs matemàtics
Taller de collage
Taller de destresa manual
També com a eix transversal a l´escola i en relació amb l´àrea de plàstica es duen a terme els tallers de Gaudir Gaudí:el Park Güell.

Recursos TAC
Les nenes i nens un cop per setmana van a l´aula d´informàtica per realitzar-hi diferents activitats.
L´adopció de les TAC com una eina d´aprenentatge amb la finalitat de donar suport a les competències instrumentals (lectura, escriptura i càlcul).
A través d’Internet, a l’aula tindrem una finestra oberta al món i al coneixement:
• Busquem informació i imatges dels temes que treballem.
• Llegim diferents tipus de textos com contes, poemes, receptes de cuina, etc.

Bits.
Els temes que es treballaran amb aquesta metodologia per afavorir la capacitat d´atenció són: els continents, l´escultura i l´astronomia.

ORGANITZACIÓ

Informes d´avaluació.
Dos lliuraments a Educació Infantil, un a finals de gener i l´altre a final de curs.

Sortides.
Es demana una autorització per escrit de cadascuna d´elles. Les sortides estan enumerades en el full informatiu de principi de curs.

Colònies.
A educació infantil davant la poca participació del curs passat per part dels alumnes en aquesta activitat així com davant les mesures adoptades per l´Administració respecte al calendari escolar s´ha decidit no dur-les a terme.

Puntualitat.
Cal ser puntual a l´hora d´arribar a l´escola i no interferir en el treball que es realitza a l´aula.

Coses que han de portar:
Un got amb una beta amb el nom escrit.
La bata amb una beta per poder-la penjar. Les jaquetes i els abrics també han de portar beta.
Mocadors de paper i tovalloletes humides.
Els nens i nenes no han de portar joguines ja que són causa de distracció i discussió.

Entrevistes
S´ha de tenir una entrevista amb la tutora un cop com a mínim durant el curs. Els dijous de 12 a 13.
Tots els dubtes, comentaris o malentés s´ha de parlar primer amb la tutora.

Albums
Els nens portaran tres àlbums durants el curs.

Malalties i medecines
Cal que els nens per poder pendre un medicament portin la recepta del metge i l´autorització dels pares.
Els nens amb febre o diarrea cl que es quedin a casa.

Aniversaris
Portar un pastís o galetes. Evitar caramels i xuxeries.

Preguntes.

IMATGES DE TARDOR

 Decoració de l´entrada. Realitzada per tots els nens de l´escola.
 Cistell de bolets: rovellons, rossinyols...
 Cistell de raïms, fets amb paper de seda.
 Cistell de fruites i de castanyes i moniatos.


              Mural del passadís. Sol.
           Arbre del passadís.
          Guarniments de l´arbre.


     Mural de fulles decorades amb diferents tècniques.
      P-3         Fulla estampada amb esponja.
      P-4             Arbres pintats.
     P-5   Fulles decorades amb paper de seda.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

EL TRANSTORN DEL NEN CONSENTIT - Ursula Oberst.

Punt de partida:
1-Les tres regles d´or de l´educació: suborn, amenaces i xantatge. Aquests són els mètodes més utilitzats però no els més adients.

2-Hi ha una disjuntiva entre una educació coercitiva i una educació autoritaria i la proposta per una educació per la convivència i la cooperació.

Cal canviar l´estil educatiu dels adults, els pares molt sovint no saben com posar limits.


La solució passa per les actituds i estratègies que l´adult pot utilitzar per millorar el sentiment de comunitat del nen i així reduir les conductes pertorbadores.

Els transtorn conductuals a la infància i adolescència des de la psiquiatria (manual DSM-IV) són : 1- transtorn de dèficit d´atenció amb o sense hiperactivitat. 2- transtorn dissocial 3- transtorn negativista – desafiant.


No sempre la conducta pertorbadora es pot veure com un transtorn. També cal considerar els problemes de conducta com a resultat d´un afany de superioritat com a compensació del sentiment d´inferioritat.

Els sentiments d´inferioritat generen en la persona un desig de compensació, una necessitat de sentir-se igual que els altres o fins i tot superior. Aquest fenòmen s´anomena afany de superioritat o de poder.

Avui dia, la majoria de pares i mares treballen fora de casa, estan ocupats i estressats. Les classes estan plenes d´alumnes difícils i el professorat pateix un grau de burnout important i fins ara desconegut.

Detectar el problema i els quatre objectius errònis del nen:

Objectiu 1: Recerca d´atenció. L´educador se sent molest i estressat.Davant aquest tipus de conducta es recomana la tècnica de retirar-se del radi d´acció del nen, mantenir-se ferm, prestar atenció al nen quan es porta bé.


Objectiu 2: Lluitar pel poder. L´educadoe es mostra enfadat provocat i impotent. Cal no deixar-se provocar, ser amable, no sermonejar, evitar càstigs i aplicar conseqüències lógiques. Reestructurar les situacions amb connotacions positives.

Objectiu 3: Recerca de venjança. L ´educador es mostra ferit, humiliat i furiós. Es recomana tenir paciència, aplicar conseqüències lógiques i declaració d´impotència amb posició complementària.

Objectiu 4: Victimisme. L´educador en aquest cas mostra desesperació, llàstima o rebuig cap al nen. Es adient l´encoratjament constant, confiar en el nen, exigir petits passos i declaració d´impotència amb posició complementària.
L´objectiu inconscient del nen és normalment egocèntric i no està guiat pel sentiment de comunitat.

Cinc principis bàsics d´un model cap a la convivència.


1- Respectar la dignitat del nen. Usar un to amable i evitar la ironia i el sarcasme. Establir normes i respectar-les.

2- Actuar, no sermonejar, prestar l´atenció adequada. Parlar amb el nen, no al nen i escoltar-lo. Ignorar, si es possible, la conducta que molesta. Desviar l´atenció del nen cap una activitat productiva.

3- Evitar situacions critiques. No ser servicials, tenir la capacitat de dir NO. No actuar impulsivament.

4- Ni premiar ni castigar, sino encoratjar i aplicar conseqüències naturals i lógiques. Evitar elogis o premis, encoratjar al nen quan fracasa i quan té èxit.

Conseqüències naturals.
La conseqüència natural és alló que s´obté com a resultat d´un acte com a resultat d´una tercera persona. Per exemple un nen que no vol menjar a l´hora de dinar s´haurà fins al proper àpat per menjar.

Conseqüències lògiques.
És produeixen per la intervenció de l´educador. L´alumna que no ha acabat la feina perquè s´ha entretingut amb altres coses pot quedar-se sense pati, no com a càstig, sino com a temps necessari per acabar l´activitat.

5- Convivència positiva. Establir normes de convivència vàlides per a tothom i elaborar les conseqüències de la seva infracció de manera que cada membre sàpiga que passa si no les compleix. Es recomana formar un consell ee familia o de classe per anar ajustant les normes o per parlar de les dificultats que sorgeixen en el grup.

APLICAR LES SOLUCIONS AMB EFICÀCIA. CINC PASSOS PER AL CANVI
1- Descriure la conducta amb precisió.
2- Detectar l´objectiu erroni mitjançant la reacció emocional pròpia.
3- Identificar les solucions intentades fracassades.
4- Mantenir una actidud correcta i dissenyar estratègies.
5- Aplicar l´estratègia i comprovar-ne l´eficàcia.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

MARISCAL A LA PEDRERA

AQUESTA EXPOSICIÓ S´HA ORGANITZAT EN SIS ESPAIS TEMÀTICS QUE AGRUPEN  UNA SÈRIE D´OBRES DES DE 1970 FINS AL 2010. MOSTREN EN UN RECORREGUT LINEAL I EN CERCLE TOTA L´EVOLUCIÓ DEL PROCÉS CREATIU DE MARISCAL.
Mariscal va crear una obra de cinc metres d´alçada (fragment imatge superior) anomenada "Alegría" que reflecteix  la manera positiva que té de veure la vida i es situà en el Passeig de Gràcia, davant de la Pedrera.


A- Llenguatge i eines.
     Esbossos inicials.
Mariscal s´expressa a través del dibuix, és la seva forma de comunicar-se, és el mitja entre una idea i la seva materialització. En aquest espai es reuneixen 1.500 dibuixos.

    Lletres i tipus. (1970)
Totes les tipografies han estat creades a mà. Estan dibuixades, gargotejades
amb traços lliures i vigorosos. I sempre barrejades caòticament en un característic garbuix de lletres i imatges.

B.Món real.
   Gràfica al carrer. (1980)
Mariscal converteix els cartells en un crit a la paret, un murmuri en una bossa comercial o un poema a la portada d´una revista. sobre el paper, transmeten màgia i emoció a l´acte.


   Actituds i intencions.
El seu treball expressa la mena de persona que és: insolent, irreverent, lúdic. lúcid, enginyós, impertinent, arriscat, generós. Menysprea el benefici inmediat, renega dels diners i del poder i reivindica l´alegria de viure per sobre de tot.
C. Món Ficció.
     Poesies visuals.
Els garriris són art, poesia, disseny, còmic, cinema, instal.lació però aquesta discussió no interessa. Gaudeixen atrapant el reflex de la lluna o recorrent en Vespa les pinedes de la costa.
Els Garriris són personatges sense ofici, diners ni productes que consumir, que recorren un metafóric litoral, frontera entre la poesia visual i el comic, entre instal.lació artística i teatret de cartró pedra.

    Cinema i escena final.
El cinema és el compendi de tot el que es vol dibuixar. Tot es transforma o s´inventa a base de traços.
Una pel.licula d´animació per un públic adult "Chico & Rita" li serveix per reivindicar els seus origens, i el seu ofici de dibuixant.



dimarts, 28 de setembre del 2010

Les papallones- diferents propostes plàstiques.

1.


2.

                                        3.
4. 
55
                                5.

Diferents models de papallones:
1-Material necessari: un rotllo de paper higiènic, temperes, pinzells.
2-Colors i dos fulls de paper on hi dibuixem dues papallones d´igual forma i mida i un fil.
3- Plastelina i una base de cartolina amb la forma de la papallona retallada.
4- Paper de colors per fer la papallona de paper plegat.
5-Dibuix lliure de cada nen pintat i decorat amb gomets.

6- Decoració amb ceres i gomets. El cos de la papallona està fet amb unes pinces.