Proposta de Nadala: A partir de fotografies dels carrers de Barcelona il.luminats i d´una cançé de Nadal composar un video amb l´ajud d´un programa informàtic.
dijous, 10 de desembre del 2009
dilluns, 30 de novembre del 2009
IDEES PER RECICLAR EL NADAL
Material:rotllos de paper higiènic i ampolles de plàstic. Elements per decorar: cintes, gomets i flors sequesA partir de materials diversos: tubs de paper higiènic, ampolles de plàstic, safates de cartró, pinyes, llaços, espelmes, flors seques... es poden dur a terme variades propostes plàstiques per decorar el Nadal. Aquí us presentem diferents models de centres per a la taula així com guarniments per l´arbre de Nadal.
Material:cinta de roba, rotllo paper higiènic, una pinya i embolcall de fruita.
Material: ampolla de plàstic, guarniments lluents.
Centre de taula: safata de cartró, ampolla de plàstic i diversos guarniments com cloïses i espelma.
Centre de taula: pinyes pintades, llaç de roba i una espelma
dimarts, 24 de novembre del 2009
LA CREATIVITAT
L´educació creativa va encaminada a conformar una persona dotada d´iniciativa, plena de recursos i confiança, preparada a enfrontar-se a problemes de tot tipus i demostrar tolerància quan cal. Un món configurat per persones comprensives serà un mòn pacífic. La creativitat així doncs és la clau de l´educació en el sentit més ampli i la solució als problemes més greus de la humanitat. J.P.Guilford
El concepte
La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma que no és la usual, l'aprovada pel superjo normatiu.
Es creu que l'àrea del cervell on hi ha la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien més creatives. També s'ha postulat que, en tant que solució diferent, és un tipus d'intel·ligència. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluïda o flexible.
La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a uns solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació). Autors com Graham Wallas expandeixen aquestes fases fins a cinc, però respectant l'esquema bàsic.
En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.
Tipus de creativitat
La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria (la popular imatge del científic que crida "Eureka" en seria una plasmació gràfica, o la poma d'Isaac Newton). També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Finalment, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.
La persona creativa
Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú:
-tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana
-no fan tant de cas als prejudicis socials
-estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció, són apassionades
-són persones intuïtives
-busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls
-es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen (els artistes, no els científics)
-tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració
-presenten gran capacitat de síntesi i abstracció
-estan obertes a l'experiència i al risc
-tenen capacitat de lideratge
Foment i bloqueig de la creativitat
La creativitat no és una característica estàtica, d'una banda perquè es pot potenciar o reprimir, i de l'altra perquè la seva manifestació depén en gran mesura de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l'estat d'ànim.
Hi ha certes activitats, la pràctica regular de les quals fomenta la creativitat. Serien la lectura, l'associació lliure d'idees o imatges en llistats o pluges d'idees, trencar conscientment una rutina...
En canvi hi ha circumstàncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l'excessiu racionalisme, la falta de confiança en un mateix, l'apropament superficial repetit als problemes, l'absència de motivació o la por a la reacció dels altres
Creativitat i societat
La creativitat, quan s'aplica a un nou concepte o objecte, pot registrar-se (patent) i llavors gaudeix dels drets de propietat intel·lectual. Aquest terme és relativament nou en la història, ja que en el passat no es considerava important protegir les invencions, sinó que es consideraven part de la comunitat (fins i tot en èpoques com l'Edat Mitjana, els artistes eren anònims ja que el contrari era un pecat d'orgull).
Algunes cultures, com les orientals, creuen que la creativitat és una facultat divina (perquè està emparentada semàticament i en efecte a la Creació dels déus) i per tant el seu exercici té una aura sagrada.
Aquest concepte també estava estès en l'època clàssica, els grecs (i els romans després) creien en les musses com a presència divina que posseïa el cos de l'artista provocant-li creativitat. Per això les invocaven al començament dels poemes. La figura retòrica va perdurar durant els segles posteriors, especialment durant el romanticisme (on es lligava a la idea de geni)
El concepte
La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma que no és la usual, l'aprovada pel superjo normatiu.
Es creu que l'àrea del cervell on hi ha la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien més creatives. També s'ha postulat que, en tant que solució diferent, és un tipus d'intel·ligència. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluïda o flexible.
La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a uns solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació). Autors com Graham Wallas expandeixen aquestes fases fins a cinc, però respectant l'esquema bàsic.
En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.
Tipus de creativitat
La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria (la popular imatge del científic que crida "Eureka" en seria una plasmació gràfica, o la poma d'Isaac Newton). També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Finalment, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.
La persona creativa
Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú:
-tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana
-no fan tant de cas als prejudicis socials
-estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció, són apassionades
-són persones intuïtives
-busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls
-es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen (els artistes, no els científics)
-tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració
-presenten gran capacitat de síntesi i abstracció
-estan obertes a l'experiència i al risc
-tenen capacitat de lideratge
Foment i bloqueig de la creativitat
La creativitat no és una característica estàtica, d'una banda perquè es pot potenciar o reprimir, i de l'altra perquè la seva manifestació depén en gran mesura de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l'estat d'ànim.
Hi ha certes activitats, la pràctica regular de les quals fomenta la creativitat. Serien la lectura, l'associació lliure d'idees o imatges en llistats o pluges d'idees, trencar conscientment una rutina...
En canvi hi ha circumstàncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l'excessiu racionalisme, la falta de confiança en un mateix, l'apropament superficial repetit als problemes, l'absència de motivació o la por a la reacció dels altres
Creativitat i societat
La creativitat, quan s'aplica a un nou concepte o objecte, pot registrar-se (patent) i llavors gaudeix dels drets de propietat intel·lectual. Aquest terme és relativament nou en la història, ja que en el passat no es considerava important protegir les invencions, sinó que es consideraven part de la comunitat (fins i tot en èpoques com l'Edat Mitjana, els artistes eren anònims ja que el contrari era un pecat d'orgull).
Algunes cultures, com les orientals, creuen que la creativitat és una facultat divina (perquè està emparentada semàticament i en efecte a la Creació dels déus) i per tant el seu exercici té una aura sagrada.
Aquest concepte també estava estès en l'època clàssica, els grecs (i els romans després) creien en les musses com a presència divina que posseïa el cos de l'artista provocant-li creativitat. Per això les invocaven al començament dels poemes. La figura retòrica va perdurar durant els segles posteriors, especialment durant el romanticisme (on es lligava a la idea de geni)
dimecres, 11 de novembre del 2009
Fem un MOSAIC: utilitzem paper de xarol, pegament i paper de dibuix
COLLAGE.Utilitzant diferents materials:paper de revista, fulles seques, cartró...fer una composició relacionada amb el Park Güell. 
dilluns, 9 de novembre del 2009
FOTOCOPIEM TEXTURES I...
Seleccionar diferents objectes (roba, xarxes, paper d´alumini..) amb textures diverses i en fem una fotocòpia. En un paper fem un dibuix que omplirem amb els papers fotocòpiats i aquest és el resultat:
DIFERENTS PROPOSTES PLÀSTIQUES
Estampació amb temperes i tampons fets amb goma d´esborrar, sobre diferents suports: paper de seda, paper de dibuix...
Ceres: pintar a sobre de diferents suports i amb diferents textures: paper d´empaperar, cartró ondulat...
Trencar formes: Dibuixar una forma senzilla i desprès els nens la tallen a troços amb els dits.
Dibuixar la meitat d´una forma en una cartolina. Aquesta s´ha de retallar i enganxar de manera que es completi la figura.
Batik amb paper. Fer un dibuix amb ceres de color clar deixant espais en blanc. Es prepara una tempera de color fosc molt aigualida i es pinta a sobre.
LA SABATA IMPOSSIBLE
A partit d´un objecte vell, en aquest cas una sabata, es pot crear un altre objecte utilitzant diferents materials com benes de guix, filferro, cordills, paper de seda...Es tracta de trasformar un objecte en un altre totalment diferent.
divendres, 30 d’octubre del 2009
GAUDI i EL PARK GÜELL
ANTONI GAUDI
La seva vida:
- 1852 Antoni Gaudí va néixer a Reus.
- 1873 Se´n va anar a viure a Barcelona per estudiar arquitectura.
- 1900 Comença a treballar en el Park Güell.
- 1914 A partir d´aquest any Gaudí es dedica a la construcció de la Sagrada Família.
- 1926 Gaudí mor atropellat per un tramvia.
Com era físicament?
- Era un home més aviat baix.
- Tenia els cabells blancs i duia barba... De gran és clar!
- Anava amb una americana fosca i camisa blanca...
- Duia corbata? Segur que sí i barret també.
Com va fer Gaudí les seves obres?
1- Utilitza guarniments d´elements naturals: fulles, flors, plantes enfiladises.
2- Fa mosaics amb trossos de ceràmica.
3- Utilitza el ferro per fer reixes i portes amb diferents formes.
4- Predominen les formes ondulades.
5- Gran riquesa de colors.
Per fer el trencadís hem d´agafar rajoles noves i trencar-les amb molta cura ja que ens podem tallar. Després pensem un dibuix i les anem enganxan sobre una fusta.
El Park Güell
1- El va fer Antoni Gaudí.
2- Està situat a Barcelona, entre el camí del Carmel i Sant Josep de la Muntanya.
3- Havia de ser una urbanització, una ciutat jardí però el projecte va fracassar i únicament es van vendre dues parcel.les i finalment es va cedir a l´ajuntament per fer-ne un parc públic.
L´esfera:a partir d´una esfera de plàstic i paper de cuina barrejat amb cola blanca hem reproduit les esferes de pedra del Park Güell
Dibuixem cases i les decorem amb serradures i plastidecors. També podem dibuixar dracs i guarnir-los amb papers de xarol de diferents colors
La seva vida:
- 1852 Antoni Gaudí va néixer a Reus.
- 1873 Se´n va anar a viure a Barcelona per estudiar arquitectura.
- 1900 Comença a treballar en el Park Güell.
- 1914 A partir d´aquest any Gaudí es dedica a la construcció de la Sagrada Família.
- 1926 Gaudí mor atropellat per un tramvia.
Com era físicament?
- Era un home més aviat baix.
- Tenia els cabells blancs i duia barba... De gran és clar!
- Anava amb una americana fosca i camisa blanca...
- Duia corbata? Segur que sí i barret també.
Com va fer Gaudí les seves obres?
1- Utilitza guarniments d´elements naturals: fulles, flors, plantes enfiladises.
2- Fa mosaics amb trossos de ceràmica.
3- Utilitza el ferro per fer reixes i portes amb diferents formes.
4- Predominen les formes ondulades.
5- Gran riquesa de colors.
Per fer el trencadís hem d´agafar rajoles noves i trencar-les amb molta cura ja que ens podem tallar. Després pensem un dibuix i les anem enganxan sobre una fusta.
El Park Güell
1- El va fer Antoni Gaudí.
2- Està situat a Barcelona, entre el camí del Carmel i Sant Josep de la Muntanya.
3- Havia de ser una urbanització, una ciutat jardí però el projecte va fracassar i únicament es van vendre dues parcel.les i finalment es va cedir a l´ajuntament per fer-ne un parc públic.
L´esfera:a partir d´una esfera de plàstic i paper de cuina barrejat amb cola blanca hem reproduit les esferes de pedra del Park Güell
Dibuixem cases i les decorem amb serradures i plastidecors. També podem dibuixar dracs i guarnir-los amb papers de xarol de diferents colors
dimarts, 27 d’octubre del 2009
CAZADORES DE LUZ
Cazadores de Luz es un grup de 99 professionals de la fotografia que es van unir en un forum per compartir experiències i aprendre d´elles. Aquest forum tenia un caràcter privat i encara que no es coneixien uns seguien els treballs dels altres. El criteri de selecció era la qualitat i la innovació. En el forum es valorava la sinceritat i es refusava les opinions aduladores ja que el que volien era aprendre i enriquir-se amb l´experiència dels altres. Per entrar-hi es necessitava una invitació expressa. Hi ha una galeria pública a internet que recull una selecció de treballs. Cliqueu el títol de l´article.
divendres, 23 d’octubre del 2009
PERECOLL- Markale.Sarajevo 5 de Febrer 1994
Markale, Sarajevo 2009Aquest és un quadre que fa referència al mercat de Markale de Sarajevo del 5 de febrer de 1994. Pertany a les anomenades sèries negres de Perecoll (Mataró 1948) quadres monocromàtics amb diferents tonalitats del negre, de gran dificultat plàstica. L´eliminació del color fa més dur el camí expressiu. Aquí la pintura només és pintura, es pinta en un sol color i amb el mateix color.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Preparem la Castanyada.
<
La Castanyera
Els TALLERS de la Castanyada.
Cada nen té un ticket amb sis vales per participar en els tallers que es duen a terme en el pati i són:
1- Pintura al natural.
2- Cursa de sacs.
3- Tres en ratlla.
4- Posar el barret a l´OT el Bruixot.
5- Bitlles.
6- Encistellar castanyes en una carbassa foradada.
7- Maquillatge
Decorem paperines
Castanya amb cames. Per ajuntar les mans i els peus a la castanya pintada amb ceres els nens han de fer una serpentina amb dues tires de paper d´un cm d´ample i 15 de llarg.
El ball de la Castanya
La CastanyeraEls TALLERS de la Castanyada.
Cada nen té un ticket amb sis vales per participar en els tallers que es duen a terme en el pati i són:
1- Pintura al natural.
2- Cursa de sacs.
3- Tres en ratlla.
4- Posar el barret a l´OT el Bruixot.
5- Bitlles.
6- Encistellar castanyes en una carbassa foradada.
7- Maquillatge
Decorem paperines
Castanya amb cames. Per ajuntar les mans i els peus a la castanya pintada amb ceres els nens han de fer una serpentina amb dues tires de paper d´un cm d´ample i 15 de llarg.El ball de la Castanya
dimarts, 13 d’octubre del 2009
LA TARDOR
Mural de tardor. Arbres i núvols fets a partir del retallat amb cartolina de la silueta de mig element i decoració amb fulles pintades amb ceres i d´altres animals i objectes dibuixats pels nens de primer.VENT DE TARDOR
Els vent arrossega
les fulles
mortes,
obrim els llibres...
tanquem
les portes!
(Maria Dolors Pellicer)
La tardor. Recursos xtec
Dibuix del natural: Una magrana
dissabte, 26 de setembre del 2009
BLOG: Idees Magistrals
De què va aquest bloc?
Estimats i estimades MESTRES d'avui: Aprofitant el bombardeig tecnològic que patim, us presente un bloc dedicat a aquelles idees que a voltes se'ns ocorreixen a alguns i que poden fer servir altres, adaptant-les a la realitat d'aula de cadascú. Aquesta és una bona manera de difusió de la pràctica docent d'una mestra d'Educació Infantil. Espere que també participeu activament amb els vostres comentaris. NAVEGEU I DISFRUTEU!
Estimats i estimades MESTRES d'avui: Aprofitant el bombardeig tecnològic que patim, us presente un bloc dedicat a aquelles idees que a voltes se'ns ocorreixen a alguns i que poden fer servir altres, adaptant-les a la realitat d'aula de cadascú. Aquesta és una bona manera de difusió de la pràctica docent d'una mestra d'Educació Infantil. Espere que també participeu activament amb els vostres comentaris. NAVEGEU I DISFRUTEU!
dimarts, 22 de setembre del 2009
QUE LA FESTA CONTINUÏ : Mercè 09
Gegants- material:rotllo de paper higiènic i fotocòpia del dibuix Material didàctic La festa ha existit en totes les societats i el que n´és una part essencial és el seu misteri, allò que en fa un moment extraordinari dins la vida quotidiana. La Mercè és va convertir en copatrona de Barcelona desprès de salvar la ciutat d´una plaga el 1687, pero fins dos segles més tard, el papa Pius IX no en va oficialitzar el patronatge. Les primeres festes populars de la Mercè es van celebrar el 1871, però va ser a partir del 1972, amb l´alcalde Francesc Rius i Taulet, quan van viure el moment de màxima esplendor del segle XIX. La festa de la Mercè aplega un munt de tradicions d´arreu de Catalunya: des de la sardana, diferents balls de tot el país, diables i castells procedents del Camp de Tarragona i del Penedés. També hi ha costums d´altres països com Txèquia d´on prové la tradició dels falcons. dimarts, 25 d’agost del 2009
EL SALT DE NIJINSKY
Espectacle inspirat en una foto del ballarí Vaslav Nijinsky, a qui l´esquizofrènia va obligar a abandonar la carrera artística. Aquesta foto serveix de punt de partida a Maria Rovira per concebre un espectacle que indagués sobre els misteris de la memòria i a la vegada aprofundís en els significats metafòrics del salt. La coreografia gira a l´entorn del salt com a joc, ritual, dansa i competició atlètica. El 2008 la companyia Trànsit va obtenir amb aquest muntatge el Premi Butaca al millor espectacle de dansa de la temporada.
VIDEO 1
VIDEO 3
dimarts, 18 d’agost del 2009
LA FESTA, GRÀCIA ! del 15 al 21 d´Agost de 2009
Aquí us presento una mostra de fotografies que es corresponen amb els guarniments de diferents carrers, la majoria estan fetes reutilitzant materials diversos com ampolles, canyetes, tubs de plàstic, llaunes...
CARRER JOAN BLANQUES: Tot és fràgil
CARRER FRATERNITAT
CARRER PROGRÈS
PLAÇA ROVIRA I TRIAS
CARRER PROVIDÈNCIA
PLAÇA RIUS I TAULET
CARRER JOAN BLANQUES: Tot és fràgil
CARRER FRATERNITAT
CARRER PROGRÈS
PLAÇA ROVIRA I TRIAS
CARRER PROVIDÈNCIA
PLAÇA RIUS I TAULET
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
